Reina de la connectivitat (jo la conec!)*

Quan una mateixa descobreix alguna cosa ja apresa...et sents estúpida!

Si a més a més, és una obvietat que vas aprendre fent un gens menyspreable camí introspectiu....ets sents realment estúpida i t'auto-amonestes per haver-ho oblidat!!!!

Això m'ha passat fa just una estona. I l'obvietat és tant aclaparadora, que passen els minuts i la sang em bull cada cop més!

Que de què me'n he adonat? Senzillament, que fa any i mig que no sento. Sento em refereixo a sentir. Sentir....

Sentir al meu voltant.

Sentir al meu interior.

Sentir la meva mirada desperta.

Sentir els peus a terra.

Sentir la pluja que em mulla.

Sentir la carícia d'una mirada.

Sentir l'estima d'entre els -mils- de km.

Sentir la força de les paraules.

Sentir la profunditat dels sentiments.

Sentir la invasió de les emocions.

Sentir. Sentir com la demostració màxima de que estic viva.

Les emocions a flor de pell, els sentiments amunt i avall, la intensitat recorrent-me la pell, i la ment clara, per molts dubtes que tingués o no, la ment clara per SENTIR.

Rellegeixo els diaris i escrits de quan trepitjava terra africana, ja fa any i mig, i sense dubte el primer que em diuen -independentment del dia que tingués- és que ESTAVA VIVA.

M'emocionava esgotar la bateria de l'ordinador, escrivint ràpid a la llum d'una espelma, per respondre un correu d'un amic que s'enyorava.

M'emocionava que un diumenge la connexió d'internet fos una mica menys precària i em permetés tenir inesperadament un skype de vint minuts amb algú estimat.

M'emocionava que un amic em demanés consell.

M'emocionava que dues hores esperant un bus que ves a saber si arribaria em servissin per descobrir que el silenci no és res més que una porta oberta a mil altres maneres no sonores de comunicar-se.

M'emocionava.....

I ja fa temps que no m'emociono...

I m'entristeix.

I m'enyoro.

I em fa ràbia.

Ens adormim. Ens “amuermem”. Passivitat per les venes que ens va escarxofant en un dia a dia igual. I sí, són tòpics, però els tòpics quan els vius en pròpia sang es converteixen en realitat, una realitat punyent que, una de dues, o et fa caure en un pou de falsa estabilitat acomodada o et fa reaccionar i fugir-ne ben lluny ben lluny.

Jo sóc afortunada. La fugida ha començat. I ho sóc molt perquè algú m'acaba de fer ensopegar amb aquella mateixa pedra. I de cop m'ha fet reaccionar. Sempre hi sóc a temps de rectificar -sí, amb això sóc profundament optimista :)-. És la reina de la connectivitat. Té el do i la gran generositat de transmetre't la injecció de vivència energitzant per aclarir-te la ment i tornar-te a connectar amb la vida. Amb els sentiments, amb les emocions, amb la pell de gallina, amb els somriures francs i sincers, amb les estones plenes de silenci, amb l'enyorança feliç, amb la tristesa esperançadora, amb la força de la indignació. És brutal la força que té. No et deixa indiferent.

És diu Anna, i ara trepitja un bonic i plaent racó de Moçambic.

L'hauríeu de veure.

És la reina, no en trobareu cap d'igual.

És intensa, enèrgicament estimulant, somiadora, riallera, coherent, dubtosa, transparent (més que les aigües de Bazaruto!), lluitadora a més no poder, adequadament optimista i sobretot....és la meva amiga.

I me l'estimo.

Molt. Moltíssim.

I vull dir-li que la societat que hem construït en aquesta part del món ens fa, per moments, apalancats, oblidadissos, mandrosos, egocentristes, nihilistes i això ens fa fàcilment odiables. Però a l'altre banda del món on ets tu ara les coses són diferents....i això ens fa somiar en girar la truita, un cop més. I els que calguin.

I tenim petits moments de connexió que ens fan reaccionar.

Aquí estic anneta....reaccionant!!!

no hi ha paraula al diccionari que ofereixi definició al que m'uneix a tu.

eternes gràcies....

¡estamos juntas!

* El meu clixé infantil, que per sort encara duc dins meu, ha guanyat -per un cop- als meus principis polítics més bàsics que no creuen en la institució de la monarquia i d'aquí que, sumant-hi motius de bellesa literària, hagi refusat el títol més adient “Cap d'Estat de la connectivitat (jo la conec!)”. ;)