ESSENT miro, palpo, jugo, sento, experimento, escolto, m'escapo, m'aturo, torno... fins a trobar l'ESSÈNCIA.
SIENDO miro, palpo, juego, siento, experimento, oigo, me escapo, me paro, vuelvo...hasta encontrar la ESENCIA.
EN ÉTANT regarde, palpe, joue, sens, expérimente, écoute, m'échappe, m'arrête, retourne...jusqu'à trouver l'ESSENCE.

divendres, 11 de febrer del 2011

Quotidianitat emmanillada




Butembo, R.D.Congo

Caminava tranquil, amb pas distés i calmat. Pujava pel carrer de casa, una pendent considerable on has d'anar esquivant les constants irregularitats del terreny sorrenc i pedregós. Vestia pantalons amb estampat militar, samarreta verda que contrastava amb la pell bruna, vaig dubtar, és un soldat? Fumava una cigarreta tot distés mentre passejava, es notava que no la podia fumar a qualsevol altre moment, es percebia la cara plaent que tenim els fumadors quan arriba el moment de satisfer la necessitat de nicotina.

Per xuclar cada dosi de droga havia d'alçar i acostar-se als llavis les dues mans, l'esquerra on hi tenia la cigarreta, i la dreta que estava emmanillada al canell esquerre. Darrera seu caminaven tranquils dos soldats, armats. També amb pas relaxat, el ritme el marcava el fumador, i anaven també amb la cara relaxada, ningú diria que l'estaven custodiant, eren més aviat acompanyants de passejada.

Se'm va fixar la mirada, se'm va aturar el pensament, no podia treure-li els ulls de sobre, mil·lèsimes de segon en que el teu cap va a mil per hora i la teva capacitat d'observació s'aguditza en extrem. Un soldat presoner que fa una passejada tranquil·la quan arriba la seva hora del cigarret? Sí, exactament. Dies després m'expliquen que segurament es tracta d'un soldat castigat per mala conducta, un arrest d'uns dies, o setmanes. En els sis primers dies a Butembo, sense sortir massa, ja en vaig veure dos, caminant a ple dia enmig de la ciutat, camuflats entre el batibull de gent amunt i avall. Crec que jo era l'única sorpresa de veure'ls.

Penso en aquesta societat acostumada a la presència militar, m'imagino aquesta imatge enmig de la Plaça Catalunya de Barcelona... estariem tots escandalitzats? Potser al principi, al cap del temps, dels anys, creuar-nos amb una persona armada o esposada mentre fem el quotidià camí cap a la feina no ens sorprendria....o potser sí? Potser aquesta societat congolesa segueix incòmode amb aquests convidats....m'agradaria saber-ho. En tot cas no crec que estiguin contents que els seus fills creixin amb aquestes imatges assumint-les com a habituals.... qui es para a pensar en les conseqüències socials d'una quotidianitat militaritzada?

Cotidianidad esposada

Andaba tranquilo, con paso distraído y calmado. Subía por la calle de mi casa, una pendiente considerable dónde tienes que ir esquibando las constantes irregularidades del suelo arenoso y lleno de piedras. Vestía pantalones de estampado militar, camiseta verde que contrastaba con la piel tostada, dudé, ¿es un soldado? Fumaba un cigarro de forma distendida mientras paseaba, se notaba que no lo podía fumar en cualquier momento, se percibía la cara plecenter que tenemos los fumadores cuando llega el momento de satisfacer la necesidad de nicotina.

Para succionar cada dosis de droga necesitaba alzar y acercarse a los labios las dos manos, la izquierda donde te nía el cigarro, y la derecha que estaba esposada a la muñeca izquierda. Detràs suyo andaban tranquilos dos soldados, armados. También con paso relajado, el ritmo lo marcaba el fumador, y andaban también con la cara relajada, nadie diría que lo estaban custodiando, eran más bién acompañantes de paseo.

Se me fijó la mirada, se me pararon los pensamientos, no podía sacar-le los ojos de encima, milésimas de segundo en que tu cabeza va a mil por hora y tu capacidad de observación se agudiza en extremo. ¿Un soldado prisionero que hace un tranquilo paseo cuando llega su hora del cigarro? Sí, exactamente. Días después me explican que seguramente se trata de un soldado castigado por mala conducta, un arresto de unos días, o semanas. En mis seis primeros días en Butembo, sin salir demasiado, ya me crucé con dos, andando a pleno día en medio de la ciudad, camuflados entre el barullo de gente arriba y abajo. Creo que yo era la única sorprendida de verlos.

Pienso en esta sociedad acostumbrada a la presencia militar, me imagino esta imagen en medio de Plaza Catalunya de Barcelona... ¿estaríamos todos escandalizados? Puede que al principio, pero al cabo de un tiempo, de los años, cruzarnos con una persona armada o esposada mientras hacemos el camino cotidiano al trabajo no nos sorprendería... ¿o a lo mejor sí? A lo mejor esta sociedad congolesa sigue estando incómoda con estos invitados... me gustaría saberlo. En cualquier caso no creo que esten contentos que sus hijos crezcan con estas imagenes asumiendolas como habituales... ¿quién se para a pensar en las consecuencias sociales de una cotidianidad militarizada?

Quotidienneté manillée

Marchait tranquille, à pas distrait et calme. Montait pour la rue de la maison, une pente considérable où vous allez en esquivant les constantes irrégularités du terrain rocheuse et sablonneuse. Il s'habillait avec un pantalon avec des imprimés militaires, t-shirt verte qui contrastait avec la peau brune, je doute, est un soldat? Fumait une cigarette tout distrait tout en marchant, c'est clair qu'il ne pouvait pas la fumer à tout autre moment, s'aperçut la visage agréable que les fumeurs ont quand vient le moment de répondre au besoin de nicotine. 

Pour aspirer chaque dose de drogue il devait soulevé et approché les deux mains à ses lèvres, le gauche où il avait laissé sa cigarette, et la droite qui a été menotté au poignet gauche. Derrière lui marchaient calmes deux soldats, armés. Aussi à pied détendue, le rythme est marqué par le fumeur, et ils étais aussi avec le visage tranquille, personne ne dirait qu'ils gardaient, furent bientôt tournée d'accompagnement. 

Mon regard resté fixé, j'ai arrêté de penser, je ne pouvais pas quitter mes yeux de lui, millièmes de seconde lorsque la tête était à mille à l'heure et votre capacité d'observation s'aiguise à l'extrême. ¿Un prisonnier soldat qui fait un roulement silencieux quand arrive le temps du cigarette? Oui, exactement. Quelques jours plus tard me dites que c'est sûrement un soldat puni pour ses fautes, une arrestation de quelques jours ou quelques semaines. Au cours des six premiers jours à Butembo, sans sortir trop, j'ai déjà vu deux qui marchent en plein jour au milieu de la ville, cachés entre les personnes de haut en bas. Je crois que j'étais la seule surprise de les voir. 

Je pense en cette société habituée à la présence militaire, j'imagine cette image au milieu de la Plaza Catalunya de Barcelone... tout monde serait choqué? Peut-être dans un premier temps, mais dans le temps, les années, cross-nous avec une personne armé ou menotté pendant que nous faisons l'itinéraire au travail de chaque jour.... peut-être nous ne surprendrait pas..... ou oui? Peut-être cette société congolaise toujours mal à l'aise avec ces invités .... j'envie le savoir. En tout cas je ne pense pas qu'ils sont heureux que leurs enfants grandissent avec ces images en les prenant comme d'habitude.... qui s'arrête pour réfléchir sur les conséquences sociales d'une quotidienneté militarisée?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada