Anècdotes d'una muzungu acabada d'arribar a Burundi

Burundi, 01-10-2009

Anècdota pre-Burundi: dissabte 19 de setembre agafava l'avió a les 17:20h a bcn. Resulta que aquell dia al matí em vaig adormir, com aquell que s'adorm perquè va cansat un dissabte sense gaire cosa a fer....;) maleta feta en temps rècord i pel moment només he trobat a faltar un parell de coses no imprescindibles. Arribem amb tota la family :) facturo i abans d'embarcar penso que haig de treure diners, sinó me n'hagués anat a Burundi amb tres eurillus pelats! Total, que la banda magnètica de la tarja s'ha cascat i em diuen que passi per la meva oficina.....ja! Quina gràcia eh! No sé perquè però no em vaig posar gens nerviosa.....val a dir que en tot Burundi només hi ha un caixer automàtic (i es veu que li podem dir així pel servei que fa no pas per la similitud amb els de casa....) Total, que els hi dic a la família que m'han de deixar calers....jajaj....en un plis plas formem una rotllana enmig la terminal B de l'aeroport, i bitllets amunt i avall, de manera que passen els mossos d'esquadra pel cantó i ens van mirar de refiló a veure amb que carai traficàvem! Jajaja..... sort de la família...buf!

Anècdota cervesera: resulta que la cervesa és la beguda nacional de Burundi, i amb diferència, vaja que ve un alemany aquí i el tombarien cada tarda per molt armari que fos...., li costa almenys un mes agafar el ritme. La que més es pren és l'Amstel, tot i que n'hi ha de tradicionals de plàtan i d'altres que encara no he vist. El detall és que els “quintos” que naltros prenem aquí són de 65cl. Sí sí, el doble, i una ampolla per cada un....la cosa és que el primer dia, a seques, havent dinat a les 12:30h i sent les 17h la veritat jo em veia incapaç de veurem ni la meitat....A més, no us perdeu, els hi agrada calenta! Sí sí...sort que sovint en tenen de fredes per els estranys com nosaltres o que en tot cas el clima no és pel moment extremadament calorós, per tant en el pitjor dels casos està templada....El cas és que passaven els dies i a part de demanar té o demanar una fanta (de cola, de taronja o de llimona) les úniques alternatives i no sempre possibles a la cervesa, vaig preguntar si no hi havia una ampolla més petita, em van dir que sí, a Buja (Bujumbura, la capital), dissabte al ser-hi vaig demanar una de petita, jo tota cofoia, i resulta que ve el cambrer i me'n porta dues!!!! jajaja....vaig riure per dins de la meva innocència al pensar que només me'n portarien 33cl....jajaja a més, no és la mateixa, és amstel negre....buf....vaig aprendre la lliçó....

Anècdota surrealista: resulta que dimarts, el tercer dia, allà les 17h en frère (frare) Rémy, m'ha dit que marxàvem , i que m'abrigués que faria fred....pugem al cotxe, amb el frère Dominique (un personatge ben curiós i xistós) i el xófer, en Claude que pel moment m'ha ajudat a resoldre molts petits tràmits. Total que fem uns 45 min de camí de cabres, amb sotracs dels bons, com quan ha plogut turmenta una setmana seguida i queden tots els clots pedregosos impracticables..., i arribem a chez(casa) frère ? Que resulta que no hi és....jo sense entendre com tot el dia estan trucant-se pel mòbil (atenció que realment tothom té mòbil i a tota hora es truquen.....) i resulta que ara el frère no hi és....bé, és així i prou. Agafem el cotxe i em porten a 10min més on hi ha un lloc realment maco i agradable (Gisozi): imagineu el cim d'un turonet on hi han 3 bancs de fusta que semblen mig oblidats, amb muntanyes no gaire altes als quatre cantons, i tot verd, molta vegetació de muntanya, un lloc fantàstic per reflexionar, per passar-hi una tarda de diumenge o per anar-hi amb la parella a rebolcar-se....ens asseiem, i jo que estic atenta a veure exactament què caram fem allà.... i resulta que de la caseta de més avall situada a 500 metres ve un jove que més tard torna amb 4 amstel, sí sí, de les de 65cl. evidentment! Aquí és quan jo exclamo: “ah! Però realment això és un bar???” riuen de la meva
incredulitat, tot i que entenen la meva sorpresa....El fred va apressant, i al cap de mitja horeta torna el noi amb una safata de cuixes de pollastre a l'ast...ja m'ho veia a venir!!! reia per dins jo.....Amb una palangana on hi ha una pastilla de sabó i un gerro d'aigua calenta se m'acosta, les dones sempre primer, i intueixo que vol que em renti les mans. , i vinga, a fortre's les ales de pollastre amb les mans i amb la foscor que apreta i no saps ben bé el que t'estàs menjant, el tacte es torna imprescindible per no fotre mossegada a l'os.....a més al cap d'uns minuts me n'adono que darrera, a uns distància prudent i ben atent , tenim un gos esperant que li tirem els ossos...La cosa és que es va fent de nit, tant que per pagar no veiem ni els bitllets, negre fosc, i amb la llumeta del mòbil fem peripècies......i força fred...jo sóc incapaç d'acabar-me l'amstel, se l'acaba en Claude......i jo que encara no acabo saber pair el surrealisme i alhora sensació agradable d'aquell lloc....

Anècdota platgera: el llac Tanganika és la platja que tenen a Buja, la capital, i diumenge i vam anar a passar la tarda. Hi havia molta gent i molts nanos (sempre homes) s'estaven banyant, tot i que en teoria hi han cocodrils....la cosa és que veiem com dos policies, amb la parsimònia innata que tenen tots els policies que he vist, anaven repassant la sorra i recollint la roba i xancles dels que s'estaven banyant....i no eren pocs! Anaven fent pila a les mans i veies alguns com corrien a buscar la roba abans de que arribés la policia. Una mica més enllà de nosaltres la policia s'atura i fa una pila a terra amb tota la confiscació, el volum de curiosos i despullats es fa enseguida al seu voltant i al cap d'una estona els dos policies no fan altre cosa que cremar la pila de roba!!! sí senyor sí, jo primer estava escandalitzada “però com pot ser???” però després vaig pensar...”què haguessin fet a Catalunya? ......Els hi haguessin posat una multa!” i
la veritat posar una multa per aquesta raó en aquest país, se'm fa fàcilment imaginable que mai seria pagada, per tant tiren pel dret....