Un racó de món anomenat Butembo

R.D.Congo 20-11-2010

Fa just una setmana que vaig arribar a Butembo, la principal ciutat comercial de l'est de la República Democràtica del Congo i la segona ciutat de la província Kivu Nord. S'estima que hi viuen unes 600.000 persones, tot i que les estadístiques més fiables són de fa més de 10 anys. Butembo històricament va ser un centre comercial al cor de l'Àfrica, un punt clau de trobada, intercanvi o de pas dels comerciants àrabs, tot i que curiosament només fa una desena d'anys que va ser reconeguda oficialment com a ciutat. Tot i la seva importància com a enclavament econòmic, la ciutat no té xarxa elèctrica, tampoc cap carrer asfaltat ni aigua potable. Un dels companys de feina, nascut aquí, comenta resignat en broma, “nosaltres només coneixem l'asfalt i l'electricitat pels llibres”.

Butembo m'agrada.

És viu, actiu, intens, ple arrebossar, extens per evitar ser dens, inquiet, mogut, popular, canviant en detalls, estable des de l'aire, ciutat cap enfora, barriades cap endins.

És desordenat a priori, fins que comences a percebre i entendre les dinàmiques internes d'ordenació diferents a les que estàs acostumat.

És un impacte visual permanent, els estampats africans dels vestits femenins es confonen amb les acolorides façanes de les botigues, edificis, paradetes improvisades -o no?...- que trobes cada mig metre.

És sorollós i silenciós a la vegada, a qualsevol racó descobreixes una ràdio, la gent camina pel carrer amb els petits transistors a la mà (a vegades arrapats a l'orella perquè les piles s'estan acabant....), sovint et creues amb dones que canten mentre caminen, o potser avui és dissabte i afines l'orella per escoltar els cants unísons de l'església de més enllà, mentre la teva oïda ja s'ha acostumat al soroll constant dels generadors....

Butembo és verd i marró, un verd vital de la riquesa natural que la pluja alimenta gairebé cada dia, quan arriba de sobte, capritxosa. El contrast el trobes amb el marró de la terra, un marró rogenc, o un marró sorrenc, o un marró enfangat, però sempre un marró que transpira força a cada centímetre...i és el mateix que et trobes als baixos dels pantalons en arribar a casa.

Als dos dies d'arribar, la mare em va escriure el primer e-mail, em demanava “explica'ns com és aquest racó de món on has anat a parar”... no hagués trobat millors paraules per descriure'l. Quan et documentes abans de venir tens la sensació que et dirigeixes a un centre relativament important...quan hi arribes, les sensacions mentals, visuals, espirituals físiques i sentimentals sens dubte et situen en això: en un racó de món anomenat Butembo.

Iniciem descoberta :).

Un rincón de mundo llamado Butembo

R.D.Congo 20-11-2010

Hace justo una semana que llegué a Butembo, la principal ciudad comercial del este de la República Democrática del Congo y la segunda ciudad de la provincia Kivu Norte. Se estima que viven unas 600.000 personas, aunque las estadísticas más fiables son de hace más de diez años. Butembo históricamente fue un centro comercial en el corazón de África, un punto clave de encuantro, intercambio o de paso de los comerciantes árabes, aunque curiosamente sólo hace unos diez años que fue reconocida oficialmente como ciudad. Aún de su importancia como enclave económico, la ciudad no dispone de red eléctricaa, tampoco ninguna calle asfaltada ni agua potable. Uno de los compañeros de trabajo, nacido aquí, comenta resignado en broma, “nosotros sólo conocemos el asfalto y la electricidad por los libros”.

Butembo me gusta.

Es vivo, activo, intenso, lleno a rebosar, extensopara (evitar ser denso), inquieto, movido, popular, cambiante en detalles, estable desdel aire, ciudad para afuera, barrios para adentro.

Es desordenado a priori, hasta que empiezas a percibir y entender las dinámicas internas de ordenación diferentes a las que estás acostumbrado.

Es un impacto visual permanente, los estampados africanos de los vestidos femeninos se confunden con las acoloridas fachadas de las tiendas, edificios, paraditas improvisadas -o no?...- que te encuantras cada medio metro.

Es ruidoso y silencioso a la vez, en cualquier rincón descubres una radio, la gente anda por la calle con pequeños transistores en la mano (a veces pegados a la oreja porque las pilas estan a punto de acabarse...), a menudo te cruzas con mujeres cantando mientras andan, o a lo mejor hoy es sábado y agudizas la oreja para escuchar los cantos unísonos de la iglesia de por allá, mientras tu oído ya se ha acostumbrado al ruído constante de los generadores...

Butembo es verde y marrón, un verde vital de la riqueza natural que la lluvia alimenta casi a diario, cuando llega de golpe, caprichosa. El contraste lo encuentras con el marrón de la tierra, un marrón rojizo, o un marrón arenoso, o un marrón de barro, pero siempre un marrón que transpira fuerza a cada centímetro... y es el mismo que te encuentras en los bajos de los pantalones al llegar a casa.

A los dos días de llegar, mi madre me escribió el primer e-mail, me pedía “explicanos cómo es este rincón de mundo dónde has ido a parar...” no hubiera encontrado mejores palabras para describirlo. Cuando te documentas antes de venir, tienes la sensación que te diriges a un centro relativamente importante...cuando llegas, las sensaciones mentales, visuales, espirituales, físicas y sentimentales sin duda alguna te situan en esto: en un rincón de mundo llamado Butembo.

Iniciamos descubierta :).

Un recoin du monde appelé Butembo

R.D. Congo 20-11-2010

Il y a une semaine que je suis arrivé à Butembo, la principale ville commerciale de l'Est de la RDC et la deuxième ville de la province Nord-Kivu. Environ 600.000 personnes y vivent, même si les statistiques plus fiables sont de plus de 10 ans. Butembo a été historiquement un centre commercial au coeur de l'Afrique, une importante point de réunion, d'échange ou au passage des commerçants arabes, bien que curieusement il ya seulement dix ans elle a été officiellement reconnue comme une ville. En dépit de son importance comme une enclave économique, la ville n'a pas de réseau d'électricité, ni route goudronnée et non plus de l'eau potable. Un des collègues de travail, nés ici, dit en plaisantant avec résignation, «nous ne connaissons que la route et de l'électricité pour les livres."

J'aime Butembo.

Il est vivante, active, intense, plein à déborder, vaste pour éviter être dense, inquiète, agité, populaire, changent en les détails, stable depuis l'air, ville vers l'extérieur, quartiers vers l'intérieur.

Malpropre d'abord, jusqu'à toi commences à percevoir et à comprendre la dynamique interne d'organisation différente de ce que tu êtes habitué.

Il s'agit d'un impact visuel permanent, les coleurs africaines des robes fémmenins se mêlent aux façades colorées des magasins, des bâtiments, étals imprivisés -ou non?...- dans chaque mètre et demi.

Il est bruyant et silencieux à la fois, n'importe quel coin vous découvrirez une radio, les gens marcher dans la rue avec des transistors petits dans la main (parfois «collés» à l'oreille parce que les piles sont en train de finir ....), souvent tu peut te croissé avec des femmes qui chantent tout en marchant, ou peut-être aujourd'hui est samedi et si tu affines t'oreille pouvez entendre les chansons d'une seule voix de l'église au-delà, tandis que votre oreille est déjà habitué à des bruits constants de générateurs....

Butembo est vert et brun, un vert vitale de la richesse naturelle qui se nourrit de la pluie presque tous les jours quand elle tombe tout à coup, capricieux. Le contraste arrive avec le brun de la terre, ou brun rougeâtre, brun de sable ou brun boueux, mais toujours d'un brun qui respire la force ... et est le même que tu trouves dans le bas du pantalon de retour à la maison.

Après deux jours d'arriver, ma mère a écrit le premier e-mail et m'a demandé: «il faut nos dire c'est comme ce recoin du monde où tu est allé"... n'aurait pas trouvé de meilleurs mots pour le décrire. Lorsque vous lisez avant de venir, vous sentez que vous allez dans un centre relativement important... quand vous y arrivez, la sensation mentale, visuelle, spirituel, physique et émotionnelle sans aucun doute vous mettre en ceci: dans un recoin du monde appelé Butembo.

On commence la découverte :).