Beira (Moçambic), 19-06-2010
Són
les sis del matí, mentre faig cua per facturar l'equipatge a la
Terminal 1 de l'aeroport de Barcelona,la dona del davant se'm gira i
em pregunta quelcom en portuguès. Al veure la meva cara de que no
l'he acabat d'entendre, em pregunta “ah, não eres
brasileira?”....seguim amb l'atribució dispar de nacionalitats que
des de fa temps la gent dedueix de la meva cara :).
Només
em permeten portar 20kg d'equipatge. El dia abans vaig pesar la
motxilla a la balança de la farmàcia de la família, sé del cert
que ma germana comprova regularment amb rigorusitat alemanya si està
ben calibrada, pesa 19,450kg. Quan em toca facturar, a la recent
inaugurada Terminal 1, la brillant, sofisticada i gairebé per
estrenar balança sorprenent marca 18,500kg....m'ho miro dos cops,
per si de cas és la falta de son, i penso, “caram! Doncs millor
per mi...”. Al arribar a Maputo, la capital, he de tornar a
facturar amb les línies moçambicanes per agafar l'últim avió cap
el destí final: Beira. La rudimentària balança on he de pesar la
mateixa motxilla no és pas brillant, ni nova, ni tant sols sembla
que tingui les quatre potes al mateix nivell...i sabeu què posava a
la pantalleta digital mig borrosa? Evident: 19,450kg! M'agrada la
meva arribada a Moçambic. Trencant tòpics entre l'occident
tecnològic i l'Àfrica pràctica ;)
No
fa ni 24 hores que trepitjo aquest país de l'Àfrica austral, del
qual gairebé no conec res, estrany en mi, arribo a una nova
destinació sense saber ni tan sols el nom del president actual, amb
una mínima idea de la seva història recent després de la
colonització, sense una visió clara de la geografia....i és que
just fa cinc setmanes se'm va presentar l'oportunitat de venir-hi,
coses de la vida, no he dubtat massa a agafar aquesta oportunitat.
Estic delitosa per fer la descoberta, pel moment les vibracions són
molt bones.
Per
casualitat, estic a Moçambic.
O
almenys això em semblava, perquè curiosament dins les hores
perdudes de l'avió, me n'adono que el codi telefònic internacional
de Moçambic és el +258 i de cop recordo que el de Burundi, la meva
anterior destinació, és el +257....no crec en el destí però a
vegades tinc seriosos dubtes. Al primer moment de connexió a
l'internet, abans d'escriure a la família – sí mama....va anar
així ;) - amb l'esperit juganer, encuriosida per la possible màgia
de la vida, busco de quin país és el codi +
259....Zanzíbar....mmm....fantàstica illa africana....no estaria
gens malament!
O
sigui que, casualment o no, el fet és que estic a Moçambic. I feliç
(això no és casual).
Casualmente,
Moçambique
Beira (Mozambique)19-06-2010
Son
las seis de la mañana, mientras hago cola para facturar mi equipaje
a la Terminal 1 del aeropuerto de barcelona, la mujer de delante se
me gira y me pregunta algo en portugués. Al ver mi cara de que no he
acabado de entenderla, me pregunta “ah, não eres brasileira?”
.... seguimos con la atribución dispar de nacionalidades que des de
hace tiempo la gente deduce de mi cara :).
Sólo
me permiten llevar 20kg de equipaje. El día anterior pesé la
mochila en la balanza de la farmacia de la família. Sé del cierto
que mi hermana comproba regularmente con rigurosidad alemana si está
bien calibrada, pesa 19,450kg. Cuando me toca facturar, en la recién
inagirada terminal 1, la brillante, sofisticada y casi para estrenar
balanza sorpendientemente marca 18,500kg... me lo miro dos veces, por
si acaso es la falta de sueño, y pienso, “carambas! Pues mejor
para mi...”. Al llegar a Maputo, la capital, debo volver a facturar
con las línias mozambicanas para coger el último avión hacia el
destino final: Beira. La rudimentaria balanza donde debo pesar la
misma mochila no es ni brillante, ni nueva, ni tan solo parece que
tenga las cuatro patas al mismo nivel...¿y sabeis qué pònís en la
pantalleta digital medio borrosa? Evidente: 19,450kg! Me gusta mi
llegada a Mozambique. Rompiendo tópicos entre el occidente
tecnológico i el África práctica ;).
No
hace ni 24 horas que piso este país del África austral, del cual no
sé casi nada, raro en mi, llego a una nueva destinación sin saber
ni tan solo el nombre de su presidente actual, con una mínima idea
de su história reciente despues de la colonización, sin una visión
clara de la gepgrafía....y es que hace justo cinco semanas que se me
presentó la oportunidad de venir, cosas de la vida, no dudé mucho a
coger esta oportunidad. Estoy ansiosa por hacer la descubierta, por
el momento las vibrtaciones son muy buenas.
Por
casualidad, estoy en Mozambique.
O
al menos esto me parecía, porque curiosamente entre las horas
perdidas del avión, me doy cuenta que el codigo telefónico
internacional de Mozambique, es el +258 y de repente recuerdo que el
de Burundi, mi anterior destinación, es el +257...no creo en el
destino pero a veces tengo serias dudas. En la primera ocasión de
tener conexión a internet, antes de escribir a la familia -sí
mama...fue así ;)- el espíritu con ganas de jugar, encuriosida por
la posibloe mágia de la vida, busco qué país es el código
+259...Zanzíbar...mmm...fantástica isla africana...no estaría nada
mal!
O
sea que, casualmente o no, la realidad es que estoy en Mozambique. Y
feliz (esto no es casual).
Beira (Mozambique) 19-06-2010
Ils sont six heures du matin,
pendant que je fais la queue pour enregistrer les bagages dans la
Terminal1 de l'aéroport de Barcelone, la femme qui se tourne vers
moi me demandes quelque chose en portugais. En voyant mon visage que
je n'ai pas fini de comprendre, me demander: «Oh, vous êtes
brasileira, não?".... on continue avec la répartition
des nationalités disparates que les gens ont longtemps été déduit
de mon visage :).
Je ne peux que mettre 20 kg de bagages. La
veille je peser le sac à dos dans la balance de la pharmacie
familiale, je sais avec certitude que ma soeur vérifie régulièrement, avec la rigueur allemande, si elle est
correctement calibrée, pesa
19.450 kg. Lorsque je dois vérifier sur le récemment inauguré
Terminal 1, l'écran lumineux, raffiné et presque pour étrenner
marque surprenantment près de 18,500 kg .... je regarde à deux
fois, juste au cas où est le manque de sommeil, et de penser
«voilà...donc... bien pour moi ...". En arrivant à Maputo, la
capitale, je dus enregistrer
une outre fois avec les lignes mozambicaines pour attraper le
dernier avion à la destination finale: Beira. Le balance
rudimentaire où je pèse le même sac à dos d'hier n'est pas
brillante ou nouveaux, ou même semblent n'avoir pas tous les quatre
pieds au même niveau ... et vous savez quoi mettre l'écran
numérique presque floue? C'est évident: 19.450 kg! J'aime mon
arrivée au Mozambique. Cassant
les stéréotypes entre l'occident technologique et l'Afrique
practique ;).
Pas même il ya 24 heures que je suis dans ce pays d'Afrique australe, dont je sais peu de choses, bizarre en moi, j'arrive dans une nouvelle destination sans même savoir le nom de l'actuel président, avec une idée minimale de son récente histoire après la colonisation, sans une vision claire de la géographie....mais est-ce que il ya seulement cinq semaines que c'est présenté à moi la possibilité de venir, les choses de la vie, je n'ai pas hésité à profiter de cette occasion. Je suis agréable à la découverte, pour le moment les vibrations sont très bonnes.
Par hasard, je suis au Mozambique.
Au moins, cela ma semblait, parce que
curieussement dans les heures perdues sur l'avion, je me rends compte
que le code téléphonique international pour le Mozambique est +258
et tout à coup me souviens qu'au Burundi, ma destination précédente,
est +257.... Je ne crois pas au destin mais parfois j'ai de sérieux
doutes. Au premier moment de la connexion à l'Internet, avant
d'écrire à la famille – oui mama..c'est passé comme ça :) -
l'esprit ludique, curieux de la possible magie de la vie, regardez
lequel pays est le code +259...Zanzibar........mmmmm.... fantastique
île africaine, ne serait pas mal!
Alors, coïncidence ou non, le
fait est que je suis au Mozambique. Et heureusse (ça n'est pas un
hasard).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada