ESSENT miro, palpo, jugo, sento, experimento, escolto, m'escapo, m'aturo, torno... fins a trobar l'ESSÈNCIA.
SIENDO miro, palpo, juego, siento, experimento, oigo, me escapo, me paro, vuelvo...hasta encontrar la ESENCIA.
EN ÉTANT regarde, palpe, joue, sens, expérimente, écoute, m'échappe, m'arrête, retourne...jusqu'à trouver l'ESSENCE.

dimecres, 22 de desembre del 2010

Heu dit corrupció?


Burundi, 12-11-2009


Estimada genteta meva....
un ocellet m'ha dit que alguns de vosaltres us imprimiu els meus mails d'anècdotes burundeses i us els llegiu i gaudiu al metro o tren....jajaja....la imatge que tot just m'ha vingut veient-vos riure amb les aventures i desventures d'una muzungu (blanca) a l'Àfrica a les 8 del matí al metro de Barcelona....m'ha arrancat un gran somriure. Feliç i encantada d'amenitzar-vos les avorrides estones de transport públic ;).........(tot i que si gasteu full almenys que sigui a doble cara, o fulls reutilitzats, i el mínim possible, i la tinta fluixeta...ok?;)

Potser molts us deveu pensar que tot m'ho prenc a broma i que no sóc conscient d'on sóc: Burundi, oblidat i diminut país de la regió africana dels Grans Llacs que encara està sortint dels estralls d'una guerra civil de més de 10 anys i on les disputes violentes amb fortes connotacions ètniques han marcat la seva història des de la independència al 62....i la veritat és que no, sóc molt conscient d'on sóc i en moltes coses que no entenc el primer que em dic a mi mateixa és “ep, Elena, estàs parlant amb algú que ha viscut una guerra, molts anys de pors, molts anys d'inseguretat (no només física, també alimentària, humana, ...), una persona que probablement ha tingut una educació amb moltes mancances, i amb una situació actual en que encara ningú parla d'una estabilitat política i/o social,només diuen que el país està en “calma aparent” per tant.....Elena, és quelcom que no coneixes i és ben difícil de posar-se a la seva pell....o sigui que cap prejudici, cap conclusió, només observa i ja arribaran les conclusions”. De veritat que és un pensament que m'acompanya cada dia i sóc molt prudent alhora de treure conclusions sobre les persones-actituds-comportaments que em trobo.

Us comento això perquè, ja arribaran els mails sobre política o seriosos o tristos o plens de dubtes i reflexions, però pel moment us explico la part més divertida del que em va passant, tot i que haig de reconèixer que a tot li intento treure la part graciosa o bona o mínimament positiva, és una actitud que surt de la meva voluntat des de ja fa uns anys i no es tracta pas de passotisme, sinó de posar un somriure d'entrada i intentar mantenir-lo encara que les coses es torcin.....(ho heu provat? Us ho recomano, tot acaba rutllant millor!)

I seguint aquesta teoria del somriure permanent, us en explicaré una que quasi bé me'l esborra......Bé, llegint que a casa teniu escàndols de corrupció amb l'alcalde de Santa Coloma i diverses històries que salten als diaris i simplement no ens estirem els cabells perquè malauradament ja hi estem avesats, avui us en explicaré una de corrupció africana, sí sí, tal com ho sentiu, sempre se n'han dit, algunes exagerades potser.....doncs bé, jo que com imagino, la majoria de vosaltres, de corrupció només coneixia el que explicaven els diaris, aquesta però l'he patit a la pròpia pell:

De dies dolents en aquestes sis setmanes a Burundi, per sort només puc dir que n'he tingut un, i també per sort la paciència i el bon humor no em van faltar, però la indignació i el cansament van fer que em sentís francament fastiguejada. Es tracta del meu visat. Per estar a Burundi cal treure un visat que no es gens barat (a principis d'any el van apujar de 40$ a 80$, sí sí, el doble directament! uns 65€ per mes.....una barbaritat per un país no turístic!....) La renovació màxima és de tres mesos. Bé, seguint religiosament les instruccions de l'ambaixada burundesa de París on hi vaig trucar al juliol, abans de marxar, al baixar de l'avió vaig tramitar el visat d'un mes sense problemes i després em van dir que podria tramitar el de tres mesos.
Em vaig aconsellar per tots els estrangers i burundesos que coneixien el tema i tot i que em van prevenir de que em carregués bé paciència, tothom havia obtingut el de tres mesos sense masses problemes per tant no veien perquè jo no podia obtindre'l....(val a dir que tots els europeus que conec el tràmit el fa un burundès que treballa amb ells, mai ho fan ells directament...) El tercer dilluns, una setmana abans de complir el visat del primer mes vaig anar a la “Pafe”, el departament d'immigració de la policia, situat a una transcorreguda avinguda de la capital. Aquell dia no em va poder acompanyar cap amic o amiga burundès, cosa que sempre intento, però jo anava molt segura de mi mateixa, “cap problema” em vaig dir....es tracta d'un edifici groc envellit, on només dues escales separen la porta principal de la vorera sorrenca i de l'asfalt ple de cotxes sovint embussats que dia sí i dia també toquen el clàxon sense cap connotació d'estrès o irritació (aviat parlaré dels transports....es mereix un mail d'unes quantes pàgines...). Entres i a només dos metres et trobes amb dues vitrines de fusta totalment envellides, plenes de restes de “celos” dels quals han penjat anuncis, papers varis, enganxines i demés, que com a resultat deixen uns vidres que si el “mr pronto” els veiés sortiria corrents..... entre les dues vitrines una porta on s'endevina una paper que posa “prohibit entrar a tota persona forana a la Pafe”. Cap altre indicació, busco i rebusco algun cartell que em digui que estic al departament d'immigració d'un país....no sé, t'imagines que un departament així es prou important com per tenir un cartell amb cara i ulls....res....buscant-lo em crida l'atenció una enganxina no massa gran però colorida on hi ha un dibuix d'una “calavera” típica dels vaixells de pirates i on posa “DANGER! CORRUPTION KILLS” (PERILL! La corrupció mata) ....em deixa una mica perplexa...no entenc ben bé si es una ironia o realment un avis “para navegantes no experimentados”....total, que a una de les vitrines veig que hi ha un home que acosta el cap per un forat força petit per parlar amb la persona que hi ha darrera la vitrina, i observo que a l'altre vitrina també hi ha algú darrera, m'hi acosto i educadament demano si estic al lloc correcte per tramitar el visat, un policia que té un semblant amable em diu que sí, em demana el passaport, se'l mira i després em dóna dos formularis a omplir i em diu que els hi torni emplenats, amb la foto i una fotocòpia del visat actual. Els omplo, em pregunten pel nom dels pares, per la direcció a Catalunya, per si estic casada,....bé una serie de coses que mai entendré perquè necessiten saber, jo les contesto totes, una darrera l'altre, la foto, que expliciten que no pot anar grapada sinó enganxada, jo que inexplicablement a la maleta hi vaig posar un tub de pega (no em pregunteu ben bé perquè....)...en 20 minuts ho tinc solucionat, fotocòpia inclosa al estimat cyber que tots coneixeu del pom de porta que em vaig endur....Hi torno tota contenta i el mateix home que semblava amable, ara voreu que res de res, s'ho mira i em diu què quin és el motiu de la meva estada a Burundi, i li contesto el mateix que he escrit, turisme. (us haig d'explicar l'antecedent que tot i que la meva estada aquí està avalada per La Bretxa, entitat catalana amb qui he vingut i en tinc un certificat per ensenyar en qualsevol situació requerida excepte a la Pafe, el director d'una associació de voluntaris francesos que em va aconsellar molt bé amb aspectes legals al arribar, em va dir que sobretot sobretot no mencionés que feia un voluntariat al tramitar el visat ja que sinó es consideraria que estava treballant i el visat hauria de ser de treball i la cosa va per llarg i et demanen mil papers....total, que havia de dir que estic de turista i prou....). Així ho vaig fer, li vaig dir a l'home que estava coneixent el país, i ell que em mira i em diu que no, que això no s'ho creu, “turisme tres mesos?”....i jo que mantinc la serenor i li dic que no es un turisme de fer 4 fotos als monuments sinó que tinc amics aquí i estic coneixent la feina que fan les seves ONGs, és un turisme de llarga durada per conèixer bé el país, i ell que diu que no, que no s'ho creu, i jo que li dic ben serena i educada que no entenc perquè no s'ho creu, que en conec uns quants com jo i simplement el que fem es estar un temps al país perquè volem conèixer la realitat burundesa a fons....(en aquests moments ja tinc tot el cap a l'altre banda del petit orifici de la vitrina perquè ell, amb un posat bastant mal educat, no es digna ni a pujar el to de veu ni a inclinar-se mínimament de la cadira...) i sense més temps, em fa un garabot al formulari dient-me que la sol·licitud me la fa per dos mesos no per tres. I tot seguit em fa un gest amb la mà per a que tregui el meu cap i deixi torn al següent....jo que li tiro una mirada desafinat de mala llet li pregunto ben tranquil·la sense moure ni un pèl, quan estarà llesta la meva sol·licitud, em diu que divendres abans del migdia (les 12h). Surto amb la mateixa cara de mala llet i penso dins meu que simplement m'he topat amb el primer burundès que ha estat mal educat amb mi, surto al carrer, em relaxo i em dic que tot anirà bé....

Al cap de cinc dies, divendres, torno a la capital (tinc dues hores de camí en un atapeït bus...) i aquest cop m'asseguro de que un amic burundès, que és ben espavilat, em pot acompanyar, i amés tenim un contacte a dins que ens facilitarà les coses. A les 10h ja som a la Pafe, i tinc la prudència d'observar que a la vitrina de l'altre dia hi ha el mateix individu mal educat, i per això em dirigeixo a l'altre cantó, que curiosament té cua mentre el mal educat no té ningú....però comença una llarga espera on l'únic que en treiem és “un moment, heu d'esperar que el comissari signi el visat “. Així durant dues hores, i el suposat contacte que tenim, aconsegueix entrar dins i demanar per el meu expedient però al sortir em diu que no hi pot fer res, que cal avisar-lo abans de tramitar la sol·licitud, en aquests moments ja està tramitada i i ell ja no hi pot fer res.....a més vaig veient com els demés passaports van sortint,tot i que en compta gotes, del suposat despatx del comissari, i la gent se'n va anant amb el visat i sense indicis de que la cosa no ha anat bé. Val a dir que jo era la única blanca-europea allà, tots els demés o eren africans, xinesos o àrabs...amb la impressió que eren mig residents....Era un divendres calorós, i mentre esperem em vaig topant visualment amb l'enganxina de “corruption kills”....i li començo a donar voltes, però pel moment segueixo tranquil·la fins que a les 12:15h veig que comencen a plegar (a les 12:30h es dina) i el meu amic que demana que passa amb el nostre passaport i li diuen que tornem a les 14h després de dinar....em sembla increïble.....tot i que em ve al cap el blog de l'Anna que explicava els interminables tràmits que a Etiòpia ha patit per aconseguir el seu visat de treball... començo a pensar que tot el que m'han explicat d'increïble de l'administració africana també m'està passant a mi.....



A les 13:55h estem a la porta, obren al cap de 15 minuts i em trobo amb els mateixos personatges però sense uniforme, vestits amb el xandall...(el meu amic m'explica que el divendres a la tarda és un mal moment per fer tràmits perquè tothom està pendent del cap de setmana....) i al demanar si està el meu visat ja fet mira a una espècie de llibre de registre i em diuen que encara no, mentre el policia mira veig que al costat del meu nom i nacionalitat i posa “1 mes”......i li dic que perquè posa un mes si la sol·licitud era de dos, tanca el llibre i em diu que haig d'esperar.......és aquí quan començo a veureu-ho tot negre....esperem una hora i escaig més i el comissari que no signa el meu visat....jo estic ja molt cansada, psicològicament sobretot, i ja li dic al meu amic que l'únic a que aspiro en aquell moment és a sortir per la porta amb el meu passaport, sense el visat, només aspiro a recuperar el meu passaport....són d'aquells moments on et sents gairebé vençut i estàs en un estat anímic diguéssim que neutre, aflora un somriure de cansament i desànim dins teu i només aspires al mínim dels mínims...A les 17h tancaven i quan falten 45minuts ja una mica tensos tots dos, comencem a assaltar a tots els personatges que no paren d'entrar i sortir per la porta central demanant què passa amb el visat de l'espanyola.....el meu amic es fa realment pesat i insistent amb un d'ells que finalment és la persona que surt amb el meu passaport i ell mateix em tramita el pagament. Crec que va ser l'únic que va tenir una mica d'enteniment per veure que la meva cara explicava clarament que jo estava a punt d'entrar en un estat de màxima mala llet.... Resultat: surto amb el visat d'un mes a la mà, cosa que significa que he de passar pel mateix tràmit al cap de tres setmanes.... Parlant i explicant l'experiència amb el frare director, els francesos i altres burundesos, molts em diuen que és culpa de la “corrupció” però jo els hi dic que m'estranya, que no ho veig tant clar....el meu amic espavilat que té uns quants contactes, durant les següents setmanes aconsegueix a través d'amics i recomanats, contactar amb el germà del senyor comissari. Jo li dic que molt bé, però veient per on
van els tiros, li dic “quan em costarà això?” i em diu que només compartir una cervesa amb el germà, el meu amic és de total confiança, per tant me'n refio i li dic que no tinc més remei que seguir amb aquest procedir corrupte.... El dia acordat per trobar-nos amb el germà del comissari és divendres al matí, jo que ja tremolo pensant en el passat divendres i els xandalls...., el recollim a tres carrers de la Pafe i hi anem junts, entrem per la porta principal, em trobo amb el policia mal educat del primer dia que em saluda amb un somriure i de forma ben amable, arribem ala porta del despatx del comissari on hi ha enganxada ben a la vista una altre enganxina de “corruption kills”....en aquells instants sento com el surrealisme i la indignació són les úniques “substàncies” que corren per les meves venes....però m'omplo de sang freda i no em tremola ni una pestanya. Entrem, el comissari té una visita que interromp per saludar-me, em diu “bon dia” en francès i jo que li responc el mateix en Kirundi “Gakeye”,i em diu “què tal?” i jo insisteixo en kirundi “mishaua” i encara em diu en francès “ah! Tu parles el kirundi” i jo tota xulesca i simpàtica (hipòcrita evidentment) que li dic “buke buke” (“mica en mica”....)....i aleshores l'home espeta tot content “però llavors, tu ets ja burundesa! No fa falta cap visat per tu!” i tots riem mentre jo per dins els estic maleint per la hipocresia que m'estan fent treure de dins meu que em repugna les entranyes.... Tot seguit els hi diu al matrimoni que tenia assegut que surtin i ens fa seure, a mi i al que m'acompanya. Em dóna el formulari per omplir-lo i em pregunta de quants mesos necessito el visat....jo que dubto si dir que necessito cinc mesos, ja que sembla que tot se'm pot concedir en aquell moment....però en demano només tres perquè en dólars només en portava per pagar-ne tres,i començo a omplir el nom de la mare, del pare....etc, mentre que envia el passaport a posar el visat. Es mostra cordial i ben amable amb mi, em diu que la foto no fa falta, ni la fotocòpia, em fa broma dient que com pot ser que no estigui casada algú com jo.....en 5 minuts tinc el formulari ple, i el visat de tres mesos a les mans. Surto per la mateixa porta principal i tothom em diu adéu de forma ben educada. La suposada cervesa que havia de pagar al final queda en 30000FBu (uns 17€), dues terceres parts pel comissari i una pel germà.....els hi donem de forma no massa dissimulada davant mateix de la Pafe.....


El "colmo" arriba quan després de dinar, i de veritat que és totalment cert, compro el diari i el primer titular de portada és “Corrupció: El govern burundès sempre ha fomentat les iniciatives per lluitar contra aquesta plaga”.....em quedo amb cara d'incredulitat total ......és d'aquells moments on et comences a girar mirant pel teu voltant perquè tens la sensació que algú t'està gravant amb una càmera oculta perquè t'estan gastant una broma pesada, molt pesada.....et sents com a mínim estúpid....

No sé que en pensareu, no sé si estareu escandalitzats o ho trobareu normal pel país on estic....jo mentre m'anava passant em semblava increïble tot plegat i sobretot que m'estigué s passant a mi, sempre passa quan vivim les coses a pròpia pell....però al cap de molts dies i mirant-m'ho tot amb tranquil·litat, i escoltant els consells de la gent que porta més temps aquí, no tinc més remei que acceptar-ho, acceptar que no tenia cap altre solució que passar pel tràmit corrupte, convertir-me jo en còmplice de la corrupció i fer les coses “a la burundesa” que em diuen....quan ho explico i em veuen esbravada d'indignació tothom em tranquil·litza dient-me que “és així, i no cal que li donis voltes”....el resultat és que ara mateix tinc un visat fins al 19 de febrer, havent invertit 15 minuts i 17 euros de més....



La campanya electoral per les eleccions del juliol 2010 ja fa temps que ha començat i pel que m'han dit són els mateixos funcionaris (que es converteixen automàticament en militants del partit que governi) els que han de finançar la campanya electoral. Encara no he pogut esbrinar quin és el sou d'un funcionari, però sabent que els vigilants del centre on visc cobren 15.000FBu o la persona encarregada de la biblioteca -8h al dia, 5 dies a la setmana- té un sou de 40.000FBu, no m'estranya gens que la contribució extra electoral que els funcionaris han de pagar no surti dels seus sous sinó dels blancs com jo que ens poden posar fàcilment problemes per treure'ns 17 euros que per nosaltres finalment no són cap dineral.....


No vull ni pensar què passarà al febrer quan les eleccions estiguin més aprop....

bé, ja veieu, l'adaptació a un país com Burundi no només passa per aguantar reunions de 5 hores, quedar-se amb els poms de les portes a la mà, o acostumar-se als claxons permanents sota un sol que crema.....;) tot i això, no us espanteu, segueixo estant molt bé i aquesta qüestió del visat només m'ha donat algunes hores de mal de cap, però no m'ha tret la son cap nit....;)

una gran abraçada! I bona lectura! (aquest cop m'ha sortit realment llarg....però és que necessitava explicar-vos-ho bé, amb pèls i senyals....)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada